POETRY

QUI SÓC? 

No sóc poeta,
ferrer de la paraula,
que cuida el mot i estima el vers. 

No sóc el músic
que mou el peu quan beu
però no balla.

No sóc l'alumne
que aprèn dels vells
i estima els llibres.

Jo sóc la barca,
l'ampolla verda
i el pom de porta.

Jo sóc el temps.
El temps que em passa. 



LA MÚSICA 

Amb el cor desfet la mirada encesa,
amb la llum al rostre i una rosa als llavis,
i amb el goig del corb quan albira terra,
us diré ben alt que no viuré sense ella. 



MAPA SONOR D'UNA NIT D'ESTIU 

Just quan mon pare apagava la ràdio de la cuina
o quan dormia el Trenet a la cotxera.

Just quan començava a la Rosaleda la pel·lícula
o algun músic de la Banda afinava l'instrument.

Just quan els gats del meu pati venien a sopar
o el Ferri de Flebasa eixia per la bocana.

Tot just, en aquell mateix instant,
el reclam del mussol entrava per la finestra. 



ESTIMAT GERMÀ

Ara, 
que vius lluny i no puc abraçar-te,
que la roba està humida i la boira m'ofega,
que la llet va bullint poc a poc i en silenci,
i el rellotge s'atura quan la casa està freda.

Ara, 
que vius lluny i la llenya no crema,
he pensat a fugir o a buidar la nevera,
a tancar-me a l'armari o a cosir-me de nit
el teu nom a l'esquena.



PESCANT 

Sento la vida a la punta dels dits.
Inquiet, el mar vol jugar amb la boia.
A l'horitzó veig caure els primers llamps.
Tanco els ulls i noto el fil de la segona canya que es mou, nerviós.
No recordo si el plom era de noranta o de cent vint grams. 
El fum del tabac s'enlaira sensual...
Ment, cos i ànima, abocats al misteri d'una nit sense lluna.
D'una nit que no m'evoca res. 
Cap record. Cap somni. Cap anhel. 
Capficat, practico la vida. 
Simplement. Pescant. 



PARLA'M DE LA MAR 

Parla'm de la mar. Parla'm.
Parla'm del llebeig, del xaloc i del llevant.

Parla'm de la mar. Parla'm.
Parla'm d'armadors, traginers i de calfats.

Parla'm de la quilla. Parla'm del pescant.
Parla'm de sirenes, de corsaris i mercants.

Parla'm de la mar. Parla'm.
Parla'm de naufragis, de promeses i emigrants.

Parla'm de la vida, de la mort i dels amants.



RECORDS 

De quan pujava al Montgó per contemplar el meu poble,
o quan la pluja em deixava els camals plens de fang.

De quan marcava el teu nom a la corfa dels arbres,
o quan pensava que els morts tornarien remant.

De quan sentia parlar la gent gran d'altres cases,
o quan callat i en silenci m'escoltava les flors.

De quan gratava la vida a les mans dels meus pares,
i a cau d'orella em contaven com guardar un record. 



CONTRAILS 

Retallen les tisores, 
perfilen diagonals 
de sucre i de farina, 
xiclets de parafina: 
niguls artificials. 

Cent mil rutes marines, 
cruïlles i ramals,
les plomes de gavina 
foraden la salina, 
les rectes són secants. 

Supura la ferida, 
el fum d’un vell mercant,
d’escuma i sorra fina, 
la calç que té l’espina,
la mort passa de llarg.

I el cel pintat d’esteles
que neixen al cordal,
de línies suaus i dolces
traçades a les fosques,
d’avions que van al Prat.

Maroma que no anhela
norai ni estel polar.
El solc, camí de vida,
llaurat cada migdia
al sec palmell de la mà. 




MALSÓN D'UNA NIT 

Ressona la "i",
d'agulla i de fil.
Em punxa el melic
el so llarg i prim.

I em trenca la nit,
neguit infinit,
el somni diví,
si xuclo el verí
o el suc escampat
del cuc esclafat.

Quin mal de queixal!
El bec de pardal
corcat pel brunzit,
martell esquifit,
vestit de mosquit.

No es pot adormir
l'alat serafí.
Reposa en el llit
clapat de tarquim.

I ploren els nens,
són tan innocents,
que baden les dents,
pinyols de cireres,
de joves parteres
que estrenen varius.

Gotims de raïm,
singlots emmudits,
gemecs a les fosques,
pecats a les golfes.
I calces tacades
que amaguen secrets,
de cames creuades,
de mames mullades,
d'espatlles grapades,
del fruit de l'oblit.

I al cel s'endevina
del vol de gavina:
tindrem mal oratge
i arriben mals temps.
Històries de frares,
promeses d'Advent,
sibil·les prenyades
quan bufa el ponent.
Les monges descalces
van totes corrent,
repic de campanes,
que es crema el convent!

Baixeu les persianes
difunts de Montjuïc!
Són grans les onades
del mar embravit!
I venen maldades,
migdies de sofre,
pot ser les pixades
dels déus de l'Olimp.
Sirenes que bramen,
autòpsies filmades,
les llengües tallades,
dofins malferits.
Muntanyes cremades,
cianur de potassi,
caurà un meteorit,
pudor d'ou podrit,
d'hidrogensulfit.
Trenqueu-me l'enfit!

L'enfit de la "i",
d'agulla i de fil,
el so llarg i prim
que em punxa el melic.

I el jove Del Bosco,
I el jove Dalí,
que pinten parpelles
d'ivori o marfil.
Petons que t'enganyen,
petons que et fereixen,
petons que et regalen
balins comprimits.

Malsons que m'abracen
que juguen amb mi,
faldilles que ballen
i em fan defallir,
i em mostren les cuixes
de fades i bruixes
-de postres: maduixes-
i es xuclen un dit.
S'enfila el pinacle,
el cor s'accelera,
la serp busca el niu,
i el boig de la plaça,
bunyols de carabassa,
se'ls menja amb delit.

Sicaris contents
quan ploren els nens
si arrenquen orelles,
records dels parents.
Mucoses viscoses,
de vòmits de gats,
que criden i miolen,
que furguen i es purguen.
Soldats que tremolen,
s'amaguen del foc
com rates nervioses
que acaben al clot.
Les taules dels pobres
són plenes de vi,
setrills de vinagre,
salmorra i sagí.

Són llargues les barbes
dels músics tranquils
que afinen, puntegen,
redoblen i vibren,
que freguen i llimen,
repiquen i trinen
els cors afligits.
Ja res té sentit,
s'ensorra el meu pis,
el Sol s'ha encongit,
la Parca em saluda
i em mata els dos fills.

L'aurora no enganya,
ritual ancestral,
desperta l'aranya,
l'espasa o punyal,
o el tel de lleganya,
d'un pèl de pestanya,
que amaga la vira,
la vira tan fina,
sageta mortal. 

M'ensumo el final!
Li observo l'ullal!

Si Déu existeix,
si dius que és aquí,
que em piqui l'ullet.
Li accepto un pessic
i un cop al clatell.

Si Déu existeix,
si és vuit o infinit,
que em mostri la ruta,
d'aquest laberint:
camí sense fi.

Si Déu existeix,
si dius que és amb mi,
que em talli les roses,
que em regui el jardí,
que em culli les faves,
i els nispros d'abril.

I si pot, que m'envii
postals del destí.

Destí de la "i",
d'un blanc bergantí,
d'un vell pergamí,
d'un tren de la nit,
d'un cor agredit.
D'un món malparit
que escup el verí,
neguit infinit,
martell esquifit,
vestit de mosquit.

Malson d'una nit.